“El turisme a Barcelona no va ser fruit de l’atzar. Va ser promogut des de la classe política com a creació de poder”, afirma Saida Palou en les jornades sobre Turisme, Gènere i Nació

Seminari de Geografia Humana, UB. Al fons, Saida Palou, Claudio Milano, Pau Obrador i Antoni Vives. // Javier de la Sotilla

El Grup de Recerca “Multiculturalisme i Gènere” de la Universitat de Barcelona, dirigit per Mary Nash, ha celebrat el dijous 23 unes jornades d’exposició de recerca i debat sota el nom “Turisme, Gènere i Nació. Una perspectiva postcolonial des de la identitat local”. La segona de les tres sessions, anomenada “Turisme, contacte intercultural i identitat local”, ha comptat amb les ponències de Pau Obrador, doctor en Geografia Humana, Antoni Vives, doctor en Història, Saida Palou, doctora en Antropologia Social i Cultural, i Claudio Milano, també doctor en aquest àmbit, tots doctorats per la UB.

“La festa és un element transgressor que relaciona la cultura local i el turisme”

Pau Obrador i Antoni Vives han posat en entredit la creença d’una pèrdua d’identitat local com a conseqüència del turisme, destacant l’esperit transgressor de la festa, que “és una exhibició cultural que permet la implicació de l’altre”. Obrador s’ha referit al concepte de l’heterotopia de Focault, afirmant que el turisme “és un espai físic heterogeni on es desenvolupen les idees d’alteritat”. A més, ha afegit que a llocs com Mallorca estan apareixent “neofestes relacionades amb la tradició”, cosa que contradiu aquesta visió del turisme com a exterminador de la cultura. Obrador afirma que el turisme no elimina la cultura local, sinó que “jerarquitza la cultura moderna enfront la primitiva”. Així doncs, concep “la festa com un espai de relació i resistència on es qüestionen les activitats turístiques”.

Ho ha fet aplicant l’exemple de la Mucada, un dels “rituals lúdics” més populars de Mallorca, “el més important de Sineu, amb tretze anys de vida”. És un element transgressor a la cultura popular, atès que l’ha modernitzat. “Abans la festa principal del municipi era la Setmana Santa”, ara ho és una paròdia d’aquesta i d’altres tradicions de pobles propers. La Mucada agafa elements culturals i els renova, afegint “elements de protesta política molt lligada al nacionalisme d’esquerres”. Això contribueix a crear identitat local i canvia la imatge de Sineu “com quelcom menys rústic, més modern, que transgredeix la masculinitat”. En aquesta celebració “tots van vestits de rosa i fan un ús molt gran d’elements gais”. Un dels termes claus del projecte d’Obrador és el Queering Sineu: prendre la identitat del poble i desestabilitzar-la, parodiar-la.

 

“El turisme a Barcelona va emergir per la creació d’un mite, una fantasia creada per sectors de la burgesia catalana.”

Saida Palou, que ha treballat com a tècnica a l’Oficina del Pla Estratègic de Turisme de la ciutat (2008-2010), ha presentat la seva recerca sobre com es va impulsar l’activitat des de les classes benestants i el poder polític “com a qüestió simbòlica i cultural, no només econòmica”. Per fer-ho, es va canviar el model cultural de la ciutat a partir de la construcció d’un mite: la idea de “retratar una Barcelona elegant, moderna i urbana” quan la realitat del moment era de “pobresa, lluita i tensió”. A més, per a la promoció de la ciutat es van utilitzar als inicis del s.XX una sèrie de binaris com “naturalesa i modernitat” o “ordre i espontaneïtat”, que encara avui segueixen presents. Ho exemplifica amb el cartell Barcelona ciudad de invierno  (1906) i la Guia de Barcelona (1946). “A nivell discursiu i d’imatges no ha evolucionat molt la promoció del turisme a Barcelona, un segle després”.

“Vull insistir en la qüestió cultural i simbòlica”, ha remarcat Palou, afegint que “tot es mou en un doble sentit” paral·lel: l’ideal (el discurs, la creació del mite) i el material (creix el turisme a la ciutat i es construeixen nous hotels). A principis del segle XX el turisme estava associat al prestigi i la modernitat, al progrés. Això va obrir nous mercats a la ciutat, que va teixir relacions internacionals i va revolucionar el seu model productiu. La doctora ha afegit que la captació de visitants “era sinònim de poder i de contrapoder a Madrid”. A més, la promoció, a nivell discursiu i simbòlic “es volia allunyar de la imatge més rural i antiquada d’Espanya”, volia fer la ciutat més europea. L’arribada de turistes “no és fruit de l’atzar, és un procés planejat, planificat per personalitats polítiques, culturals i comercials”, conclou Palou.

 

“Està emergint una nova tendència a la que anomenem ‘turismefobia’ a les ciutats massificades com Barcelona”

Claudio Milano, del grup de recerca Ostelea School of Tourism and Hospitality (Universitat de Lleida), ha presentat el seu projecte preliminar Turismefobia: un nou assumpte en l’agenda dels moviments socials. Milano utilitza aquesta terminologia per explicar el rebuig al turisme de certs sectors de les societats massificades. Ho ha exemplificat amb fotografies de pintades a les parets que, entre altres, prediquen “tourists go home” o “tourism kills the city”. El doctor ha afirmat que aquest moviment no es dona només a Barcelona i ha citat fenòmens com la Síndrome de Venècia, Welcome Goodbye Berlin o ‘Locust’, a Xina.

Aquesta recerca es centra en els moviments socials i la seva “reciprocitat” envers la massificació turística. Milano enumera tres relacions principals entre aquests dos elements: que “els moviments socials es tornin turístics” (posa l’exemple del 15M), que “fomentin la mobilitat turística” i que el turisme entri “en la seva agenda política”. Ha afegit que “el turisme necessita una seguretat social i política. On hi ha moviments socials pot ser un lloc insegur”. D’altra banda, ha afirmat que alguns discursos contra el turisme “s’assemblen a la propaganda xenòfoba de partits d’extrema dreta contra la immigració”.

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *