“Fas el pas de denunciar quan ho has perdut tot, fins i tot la por”, entrevista a ‘Las Kellys Barcelona’ davant de l’Hotel Hilton

 

“A Barcelona ens trobem davant d’un abús de contractes de formació, temporals o d’obra i servei encara que els nivells de turisme es mantenen elevats al llarg de tot l’any”, afirma Isabel Cruz.

“Tot i que hi ha un càlcul aproximat del temps que s’inverteix per cada estancia, aquest és inferior al real i s’acaben treballant moltes més hores”, diu Ana María López.


Helena Caballeria i Javier de la Sotilla // Moments abans de la concentració a l’Hotel Hilton Diagonal Mar, on ‘Las Kellys’ van bloquejar les portes reclamant la readmissió de cinc companyes externalitzades, Com Viure BCN es cita amb la cap de comunicació, Isabel Cruz, i Ana María López, una altra membre de l’associació. ‘Las Kellys’ duen a terme una lluita, articulada per tot l’estat, contra la precarietat laboral de les cambreres de pis, “las que limpian”. Amb l’Hotel Hilton al fons, i esperant que arribin les 7.30h, moment en què està convocada la concentració, comença la conversa.

Quina és la reivindicació de les cambreres de pis de l’Hotel Hilton?

Reivindiquem la readmissió de les companyes i visibilitzem una situació dolenta en general, volem que es pregnuin mesures, però perquè això passi, hem de denunciar i manifestar-nos.

A qui va dirigida?

A tothom una mica. A l’administració pública, que prengui mesures en funció les seves competències; a nivell estatal demanem un canvi normatiu, i a nivell local volem que el consorci privat Barcelona Turisme s’aprofiti per defensar els drets de les treballadores.

Quin tipus de contracte laboral teniu les cambreres de pis?

Hi ha de tot, però a Barcelona ens trobem davant d’un abús de contractes de formació, temporals o d’obra i servei encara que els nivells de turisme es mantenen elevats al llarg de tot l’any. Aquests contractes busquen el benefici de l’empresari, que sap que les treballadores cauran malaltes per la sobrecàrrega de treball i, així, l’acomiadament resulta més econòmic.

I tot i així treballeu més hores de les estipulades…

Sí, normalment t’assignen un nombre d’habitacions per fer al dia i no pots marxar fins que no les acabis. Tot i que hi ha un càlcul aproximat del temps que s’inverteix per cada estancia, aquest és inferior al real i s’acaben treballant moltes més hores.

Quins problemes físics i psíquics comporta la precarietat laboral en el sector?

D’entrada perds la teva vida social i familiar, i això es veu agreujat per forts dolors articulars. Comences treballant perquè t’agrada i acabes fent-ho per obligació.

Sentiu que la vostra feina està infravalorada tot i la importància que té el servei de neteja en els hotels?

És clar, un hotel sense el departament de pisos no funciona, a tothom li agrada trobar-se el seu allotjament net, però això només es valora quan no es fa. La professió sempre ha estat poc valorada, fins i tot en el moment de parlar d’aquestes malalties provocades per la feina, que no s’acostumen a reconèixer com a professionals. L’externalització encara manifesta més aquests problemes.

Parlant de l’externalització, només es dóna en les cambreres de pis o també ho veieu en altres treballadors d’hotel?

Cada vegada es veu en més professions, i ens hem adonat que els col·lectius més perjudicats sempre són dones. Per exemple, el telemàrqueting també s’està externalitzant moltíssim. Sabem que hi ha hotels que també ho estan començant a fer amb altres treballadors, per això suposem que el departament de pisos ha estat la porta d’entrada. De fet, es preveu que en els pròxims tres o quatre anys, més de la meitat de les plantilles dels hotels puguin estar externalitzades.

També lluiteu contra l’assatjament envers les treballadores, com es manifesten aquestes agressions?

És una cosa generalitzada, tota la sobrecàrrega de treball ja es pot entendre com un assatjament perquè la majoria de vegades s’exerceix un control amb molta pressió, i sovint, s’assigna la planta més complicada a la treballadora que exigeix els seus drets. Aquest tipus de maltractament ve principalment per part dels empresaris, però també coneixem casos d’assatjament sexual a algunes companyes per part de turistes.

En els vostres vídeos, com per exemple “mamma mia voleu fer un altre hotel”, parleu de perdre la por; teniu por a les represalies per part dels hotelers?

En general hi ha por, però en una situació i en un context com el d’avui no n’hi ha. Per fer el pas de denunciar ho has perdut tot, fins i tot la por. Hi ha treballadores que són acomiadades després de denunciar, però val la pena perquè en algun moment serà indemnitzada o tornarà a plantilla; en realitat denunciar protegeix.

Ana María López, una de les entrevistades, i una altra companya, negociant amb un policia l’entrega del manifest a l’Hotel Hilton. // Javier de la Sotilla

Ara sobre ‘Las Kellys’ en general, qui sou i què defenseu?

Com diu el nostre nom (‘Las Kellys’) som ‘las que limpian’, una associació de cambreres de pis que intenta autorganitzar-se de forma autònoma, tot i que funcionem a nivell estatal.

Per això no voleu pertànyer a cap partit polític o sindicat?

Creiem que és millor col·laborar en aquelles causes que realment defensem i en el moment que nosaltres trobem oportú. Potser sí, formar part d’algun altre col·lectiu o organització ens faria el dia a dia més fàcil, però correriem el risc de perdre l’autonomia.

Teniu una manera de reivindicar molt revolucionària, mitjançant cançons festives i populars, us està donant més visibilitat?

L’eina més adient és aquella amb la qual el grup se senti més còmode. Les condicions laborals són tan dures que ve de gust reivindicar d’una manera més alegre, menys emprenyades, i això és molt útil pel nivell anímic del grup.

Us donen poca veu als mitjans de comunicació? Quan es tracta el tema del turisme s’obvia la precarietat laboral que genera?

Els mitjans tracten el tema, però no sempre parlem nosaltres. Ens ha passat molt sovint que, aparentment, som nosaltres les que parlem però realment no és així. Som conscients que això està relacionat amb voler mantenir la nostra autonomia i ens trobem que fem coses i altres parlen en el nostre nom.

La imatge de la persona encarregada de la neteja sol ser la d’una dona; al vostre nom, ‘Las Kellys’, utilitzeu l’article femení. Teniu algun component de reivindicació feminista?

És inevitable.

Alguns hotels han aplicat polítiques de paritat a les cambreres de pis. Considereu que aquestes mesures responen a una qüestió feminista o a la inversa, com per exemple la qüestió de l’embaràs?

La política de partitat normalment es fa en aquelles professions en què hi ha gent que no hi pot accedir per qüestions de discriminació. En el cas de les cambreres de pis potser és perquè l’empresari intenta evitar personal amb càrregues familiars, no perquè no tingui família sinó perquè no assumeix certes obligacions.

Com ha afectat el boom turístic a la precarietat laboral?

Va començar a haver-hi molt més treball i, en canvi, el sou va disminuir. A més, han augmentat les externalitzacions i la situació és cada cop pitjor.

 

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *