El PEUAT: l’instrument que regularà els allotjaments turístics de Barcelona

La mesura, que es portarà a votació aquest divendres, és vista per l’Ajuntament com “un instrument imprescindible per garantir una ciutat per viure-hi”

Divisió per zones de Barcelona que estableix el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). Font: Ajuntament de Barcelona.

El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) es troba actualment en el centre del debat polític a Barcelona. La seva finalitat és regular els allotjaments turístics a la ciutat per “garantir els drets fonamentals dels ciutadans”, assegurant un model de turisme “sostenible i responsable”, segons afirma el propi Ajuntament. La mesura, que pretén ser aprovada al ple municipal el divendres 27 de gener, vol “aturar la bombolla turística”. En paraules de Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, “calia aturar-nos i posar ordre perquè la ciutat avançava cap a un caos sense concert”.

Aquesta polèmica regulació té dues línies principals. En primer lloc, evitar la concentració excessiva de visitants en una zona determinada. D’altra banda, procurar una distribució territorial més equilibrada. És per això que quan un habitatge d’ús turístic (HUT) tanqui en una zona saturada, no serà possible substituir-lo per un altre, tot i que sí que es permetrà obrir-ne un a una zona més descongestionada. De totes maneres, s’estableix que cap HUT podrà substituir un habitatge destinat als barcelonins.

La meitat dels allotjaments turístics, en un 17% del territori

La voluntat d’aprovar aquesta mesura s’explica pels antecedents de la ciutat en aquesta matèria. Sanz culpa principalment la Generalitat per les diverses modificacions de la normativa, que “va passar d’un règim de llicències a un de comunicat”, la qual cosa va possibilitar l’increment “de 2.300 HUT l’any 2010 als 9.600 que tenim en l’actualitat, de forma legal”. Aquest creixement va ser molt accelerat en determinats barris, per la qual cosa en un 17% del territori s’hi troben concentrades un 50% de les places turístiques. Segons explica Sanz, “són barris on la població flotant supera a la població resident”. D’aquesta manera, el que s’intenta mitjançant l’aprovació del PEUAT és “governar la ciutat” i evitar que “un mercat d’allotjaments turístics en creixement exponencial”  expulsi els veïns d’aquests barris. Per a Sanz, és “un instrument imprescindible per garantir una ciutat per viure-hi”.

Aquest pla divideix Barcelona en quatre zones amb l’objectiu d’establir limitacions diferenciades a l’establiment d’aquest tipus de negocis. Les zones 1 i 2 són les que tenen més pressió turística i, per tant, major regulació. La zona 3 és gairebé tota la resta de la ciutat i la zona 4 són aquells territoris de regulació específica.


Zona 1 – Àrea de decreixement. No s’hi poden crear noves places d’allotjament turístic ni poden ser substituïdes aquelles que tanquin. Inclou els següents barris: Ciutat Vella, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Dreta de l’Eixample, part de Sant Antoni, el Poble-sec, Hostafrancs, la Vil·la de Gràcia, la Vil·la Olímpica i el Poblenou.

Zona 2 – Àrea de manteniment. Si tanca un establiment se’l pot substituir per un altre amb el mateix nombre de places. Inclou els següents barris: la Nova Esquerra de l’Eixample, part de Sant Antoni, la Sagrada Família, el Fort Pienc, la Font de la Guatlla, Sants, Les Corts, Sant Gervasi-Galvany i una part dels barris del Putxet, Vallcarca i els Penitents, la Salut, el Camp d’en Grassot, Gràcia Nova, el Baix Guinardó, el Parc i la Llacuna del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim.

Zona 3 – Àrea de creixement contingut. Es permet l’obertura de nous establiments turístics amb una única limitació: la densitat màxima de places permeses. Està formada per gairebé tota la resta de la ciutat.

Zona 4 – Àrea de regulació específica. En ser territoris amb característiques particulars, poden disposar d’una regulació pròpia. Aquesta zona inclou la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc), la Sagrera (Sant Andreu) i la zona nord del 22@ (Sant Martí).


A més, aquest pla urbanístic doblarà el nombre de treballadors municipals encarregats a detectar pisos turístics il·legals. Segons està previst, l’any 2018 es passarà de 20 a 40 inspectors (amb poder sancionador) i de 80 visualitzadors a 110. D’aquesta manera, des de l’Ajuntament es creu que més de 3.000 habitatges turístics il·legals cessaran la seva activitat gràcies a l’augment de personal.

Bookmark the permalink.

3 Comments

  1. Artículo muy bien escrito, muy profesional.

  2. Buen articulo

  3. Con este artículo, se explica muy bien lo que se pretende con el PEUAT, y espero que sigáis informando.

    ENHORABUENA POR EL BLOG

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *