Els barcelonins busquen fer front a la ploriferació de pisos turístics

El problema de l’habitatge i la massificació turística al debat sobre models turístics al Mercat de Pagès

 

Xerrada al Mercat de Pagès. //Helena Caballeria

El model turístic de Barcelona genera cada vegada més conflictes amb els veïns i veïnes de la ciutat, que, sota el lema “Els barris son per viure-hi” han debatut sobre el problema en el darrer Mercat de Pagès de l’Eixample Esquerra. Els principals obstacles als que han de fer front els barcelonins són, com han exposat, els pisos turístics il·legals, que obliguen als ciutadans a marxar del centre. Des de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) han mostrat que, a més, la balança turística es decanta en negatiu, ja que els beneficis que l’arribada de visitants aporta als veïns són inferiors als problemes que generen.

El debat ha servit per trencar alguns mites sobre el turisme. Berezi Elorrieta, de l’ABTS, explica que l’ocupació que genera l’activitat turística és molt baixa en comparació amb l’augment de visitants que es reben cada any. Segons l’informe de Comissions Obreres sobre el sector hoteler, “el turisme a Espanya ha augmentat un 36% des de 2008, però el creixement ocupacional només ho ha fet un 0,66%”, a més d’augmentar el nombre de veïns amb baixos ingressos. D’altra banda, Berezi també ha enderrocat la creença que el problema de l’habitatge és aliè al turisme. “Entre 2011 i 2014, els pisos turístics legals han passat de 1.042 a gairebé 10.000”, d’aquesta manera hi ha menys pisos per viure-hi i els preus dels lloguers han crescut, “i sense comptar els pisos il·legals”.

L’afer de l’habitatge ha estat present al llarg de tota la xerrada. Enric Bárcena, de Fem Sant Antoni i l’ABTS, alerta que “ens trobem davant de barris Cleenex”, és a dir, que “es consumeix un barri i es va cap a l’altre. Això és una conseqüència del model “extractiu” del turisme a Barcelona, que s’emporta més del que aporta.

Bárcena també ha denunciat les anteriors polítiques en matèria d’allotjaments turístics, la llei Òminbus. Amb aquesta legislació, no es necessitaven permisos per convertir una vivenda en un pis turístic, només s’havia de comunicar. Per això, quan a tota Espanya van baixar els preus dels lloguers, a Barcelona no ho van fer. El ponent també ha exposat que “hi ha agències que pressionen als veïns perquè els venguin el pis”, però també llogaters que paguen als seus inquilins perquè abandonin la vivenda quan els queda aproximadament un any de contracte.

Finalment, en relació als lloguers il·lícits, Berezi explica que els “especuladors” volen que es cregui que els pisos que es troben a Airbnb són de persones amb pocs recursos, però normalment “són grans empreses que tenen finques per tota la ciutat”. L’ABTS del Gòtic va destapar el cas d’un propietari que s’anunciava a la plataforma que tenia més de 175 pisos arreu de la Ciutat Comtal. Aquesta especulació immobiliària també provoca el tancament del comerç de proximitat, que es veu col·lapsat per les grans empreses capaces de fer front als lloguers elevats.

D’altra banda, el debat també ha comptat amb diverses aportacions dels veïns que intenten buscar solucions a aquesta “allau” turística que va començar a Ciutat Vella i que “s’està escampant com una taca d’oli” per tota Barcelona. Tot i les possibles solucions veïnals, “les estimacions parlen de 30 milions de visitants per 1,2 milions d’habitants que té Barcelona”, unes xifres insostenibles, segons exposa Berezi, que requereixen un replantejament per part dels governs.

Bookmark the permalink.

2 Comments

  1. Moltes gràcies pel resum del debat companyes!
    Permeteu-me només una rectificació: El nombre de pisos turístic legals va passar de vora els 1000 a gairabé 10.000 entre el 2011 i el 2014:
    https://twitter.com/FemSantAntoni/status/830392366108463104

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *