“La tendència dels últims vint anys en turisme no es pot revertir en dos anys”

Javier de la Sotilla i Manel Riu // Agustí Colom compagina actualment ser regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme, i del districte Les Corts. La seva trajectòria política quedarà fortament marcada per l’actual legislatura, on l’Ajuntament s’ha marcat com a objectiu “governar el turisme”. Mesures com la moratòria hotelera o el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) han estat importants cavalls de batalla per al govern de Colau.

En aquest context, la ciutat conviu amb interessos polaritzats: mentre nombroses associacions veïnals reclamen el decreixement turístic, en sentir-se expulsades dels seus barris, el sector turístic critica durament les mesures municipals perquè troben que es desaprofita tot el potencial de Barcelona. Colom té una posició clau en un debat polític transcendental per Barcelona: cal definir el model de ciutat.

El vostre discurs, des d’un inici, ha anat en la línia de “governar el turisme”. Després d’un any i mig de mandat, heu complert amb la idea de gestionar l’activitat?

Sí. Fins ara a política turística de Barcelona s’havia basat únicament en la promoció. En aquest últim mandat hi ha per primer cop la intenció de fer una política activa a través de la gestió. Això és el que vam dir que canviaríem i ho hem complert en aquest any i mig. Però per poder fer aquest canvi es necessiten unes eines, de les que ens hem anat dotant durant aquest període.

Quines són aquestes eines?

En un inici es van plantejar dues mesures: l’activació de la Comissió de Turisme i Ciutat i el Pla Estratègic Turisme 2020. La Comissió ens permet un espai institucional on hi hagi un debat de tots els actors de la ciutat; el Pla Estratègic ens dóna una visió a mig termini, un pla d’actuació. Ja són una realitat. Vam reorganitzar tota l’estructura interna per plantejar el turisme de manera transversal, com quelcom que afecta a tots els departaments. La ciutat exigeix que no tan sols es parli de turisme des de la regidoria, sinó des de tots els àmbits de govern. Finalment, hem engegat un pla de xoc contra els pisos turístics il·legals. És a dir, en dos anys hem aconseguit construir totes les eines que ens permeten abordar el turisme d’una manera molt més proactiva.

Algunes entitats diuen que sou massa tous amb la indústria…

Nosaltres en cap moment hem dit que estem fent tot el que es pot fer. Hem dit que estem fent més, però no es pot creure que la tendència dels últims vint anys es pot revertir en dos anys. Ens hem plantejat uns objectius concrets per al nostre mandat de quatre anys, però per aplicar determinades accions necessitem tenir les eines, si no les tens no ho pots fer. Un cop aquesta dinàmica està engegada, comença a tenir el seu resultat, i ho estem començant a veure actualment.

Som a temps de revertir els processos de gentrificació d’alguns barris? Estaran millor d’aquí a cinc o deu anys?

Esperem que estiguin millor, però aquests processos són molt més complexos que la relació amb el turisme. Hem vist que quan hi ha actuacions públiques que milloren un barri, aquest es fa més atractiu i es potencia la gentrificació d’alguna manera. El lloguer també influeix molt, necessitem un parc públic de lloguer i ja hi estem treballant. El que tenim molt clar és que no podem deixar que el mercat ho decideixi.

L’anomenada ‘Marca Barcelona’ ha estat molt criticada per diversos moviments desqueres. Tanmateix, vosaltres la reivindiqueu per transformar-la. Què implica aquesta marca i cap a on voleu que es dirigeixi?

Barcelona ha adquirit una marca. I, la marca, o la fas tu o te la fan. Si nosaltres no féssim la promoció, ens l’estarien fent plataformes com Tripadvisor o Airbnb. Nosaltres no podem deixar que la promoció estigui en mans del mercat. S’ha de fer des de l’Administració i hem de liderar quina idea de ciutat volem transmetre al món, perquè això determinarà quin tipus de turisme vindrà, els usos que farà de la ciutat, a quins llocs anirà… En aquest sentit, treballem per una marca associada al turisme responsable, sostenible. No actuar vol dir que un altre omplirà aquest buit. És important liderar-ho des del sector públic.

Com ha dit, la marca determina el client. En funció d’aquesta imatge que voleu donar de Barcelona, quin perfil de turista es busca i quin s’intenta evitar?

Nosaltres apel·lem al turisme responsable i som defensors de la democratització del turisme. Per tant, volem que les classes treballadores dels altres països puguin visitar la ciutat. Volem un turista que vingui a cercar la singularitat de la ciutat. El que no volem és un turisme de borratxera, o aquell que no busca en la ciutat allò que la fa diferent. Aquest és un turisme que ens faria una ciutat homogènia a qualsevol altre. Al marge d’això hi ha una multiplicitat: des dels joves que venen amb la motxilla fins al turisme de negocis. Quan parlem de turisme inclusiu no ens referim a portar persones que abans no venien a la ciutat, no tenim la visió de Barcelona com un mercat. Volem aquesta amalgama de turistes que permeti una transformació de la ciutat. Un tipus de turisme molt més ampli que suposi una democratització.

Però quin ha de ser l’impacte del turisme a la ciutat?

Ha de generar ocupació de qualitat, activitats econòmiques ben remunerades. Això fa que la pròpia ciutat sigui atractiva i s’hi vulgui viure. Molts estrangers valoren la ciutat pels serveis públics que té. Allò mateix que nosaltres generem per als nostres ciutadans també ho acabem generant per al ciutadà temporal, el turista. Barcelona és una de les ciutats més denses del món i, per tant, té un límit, i això també és una realitat. No pot créixer de manera indefinida perquè urbanísticament l’hem limitat. Per tant, no pot haver-hi un volum de turistes indefinit, no volem una ciutat sobresaturada.

Aquesta saturació pot ser conflictiva. Quina opinió li mereix el terme “turismefòbia”? Creu que és adequat per definir el fenomen que passa a la ciutat?

A mi, personalment, les fòbies no m’agraden: crec que sempre estan associades a rebutjar a l’altre. És una filosofia totalment rebutjable, també en la turismefòbia. Entenem totes les posicions que demanden que la ciutat no sigui “pels turistes” sinó “amb els turistes”, però hem de trobar un equilibri. Hem d’aconseguir que els beneficis es redistribueixin a tota la ciutat i que el treball que generi sigui qualificat, sense precarietat.

Però creu que existeix la turismefòbia?

Jo diria que existeix una voluntat que s’encari el tema turístic, però no ho definiria com a turismefòbia: no es dóna una actitud de despreci cap al turista. No és un reclam en contra del turisme sinó contra el que significa un turisme sense governança.

Més enllà de les mesures que esteu aplicant, creu que la vostra posició sobre la governança del turisme està guanyant hegemonia?

Jo crec que sí. Quan vam entrar al govern hi havia una part de la ciutadania que no entenia els efectes del turisme. Avui crec que s’ha aconseguit una opinió molt més àmplia envers el turisme: es comprenen millor els seus efectes positius però també els seus problemes. Per tant, hem tingut gran influència en el debat públic, l’estem guanyant.

Com valora l’actitud d’Airbnb davant aquesta voluntat de governar el turisme?

Airbnb és una gran empresa multinacional, que es guia per la rendibilitat econòmica i financera i gestiona els allotjaments en el territori. Nosaltres, com a totes les grans empreses, els demanem el mateix: en primer lloc, que gestionin allò que es legal, que no publicitin pisos il·legals. També han de pagar els impostos corresponents i els han de pagar al país. Al començament del nostre mandat hi havia un nombre considerable de plataformes que publicitaven pisos turístics il·legals. Avui en dia, dotze de les tretze grans operadores ja han deixat de publicitar pisos sense llicència. La única que es resisteix és Airbnb, per això l’hem sancionat i hem obert un expedient per reincidència. Estic convençut que Airbnb recapacitarà i acabarà acceptant la posició de l’Ajuntament, que és seguir la legalitat.

Airbnb va demanar als seus usuaris un enviament massiu de mails a polítics com vostè demanant que s’aturin aquestes polítiques. Li han arribat molts mails? Com valora aquest fet?

Sí, n’he rebut bastants. Gràcies a això tinc un coneixement més ampli de quines són les persones que tenen allotjaments turístics a la ciutat [riu]. Això demostra la nostra concepció sobre Airbnb: no és només un lloc on penjar anuncis, si ho fos, no contactaria amb els seus proveïdors per dir-lis què han de fer. Airbnb és una empresa, que cobra comissió per establir publicitat, i guanya diners amb aquesta activitat. Té un pla de negoci. Airbnb té tot el dret de demanar que s’enviïn mails de queixa, però igualment ha de complir amb la norma de no publicitar pisos sense llicència. A mi, personalment, és una pràctica que no m’agrada. Però tampoc m’espanta especialment, només ens demostra el que ja sabíem: Airbnb és una empresa amb capacitat de gestió del turisme.

Quines possibilitats reals creu que tenen les institucions públiques per revertir el fenòmen del turisme massiu en una ciutat com Barcelona? El sector turístic afirma que, per molt que s’intenti limitar, seguiran arribant més turistes…

Crec que tenim camps d’actuació i podem fer certes coses, sobretot si parlem en termes de reduir l’impacte. Més enllà de les densitats de la ciutat, hem de ser capaços de gestionar els fluxos turístics: on es mouen, com es mouen, a quines hores… Per tant, en aquest sentit, tenim una certa capacitat. Per això hem fet el PEUAT, que el que fa és regular l’oferta: on es situen, quants allotjaments poden haver-hi… 

 

En l’activitat turística de congressos, una peça clau és Fira Barcelona. Creieu que els interessos i els plantejaments d’aquesta institució estan alineats amb els de l’Ajuntament?

A Fira hi participa l’Ajuntament, la Generalitat, la Cambra… En entitats amb diverses participacions, la governança sempre és una mica més complicada. Partint d’aquí, nosaltres a Fira anem introduint elements, com per exemple quin model de fires o congressos ens interessa potenciar. Em preocuparia que el Mobile World Congress fos només un esdeveniment de tres dies. Jo veig el Mobile com la oportunitat per crear una estructura productiva a la ciutat vinculada a les tecnologies del mòbil. Si té sentit és per això. La idea és no pensar en un congrés perquè vinguin turistes, sinó en un que aconsegueixi l’objectiu de crear activitat econòmica.  

Durant el darrer MWC, les Kellys van protestar per la seva situació de precarietat a l’Hotel Hilton. El seu lloc de treball està estrictament relacionat amb el turisme. Creieu que aquest exemple va en la línia d’un turisme que té un impacte positiu per la majoria social de la ciutat?

La política laboral d’un hotel és independent del congrés que s’estigui fent. No és el MWC el que fa que existeixin ‘Las Kellys’. És la política laboral dels hotels, que a través de les externalitzacions no respecten els convenis de l’empresa i paguen sous inferiors. És una paradoxa que els visitants d’una fira de luxe s’allotgin en un hotel amb precarietat laboral. Els allotjaments hotelers de la ciutat han d’eliminar la precarietat i posar sous dignes. Es dóna la pradoxa a la ciutat que el sector que més ha resistit la crisi, el que més ha augmentat els últims anys, és el que està pagant els salaris més baixos. Quan diem que els beneficis del turisme han de revertir en el conjunt de la població, el primer beneficiat ha de ser el treballador. En aquest sentit, estem compromesos.

Hi ha haurà un posicionament públic de l’Ajuntament en relació al conflicte de l’hotel Hilton?

Des de l’Ajuntament tenim normativa per actuar. Nosaltres no reclamem, sancionem. A més, la Generalitat és qui ha de fer una inspecció de treball al Hilton. L’Ajuntament de Barcelona no en té potestat. Cada Administració ha de tenir actuacions en el seu marc. L’Ajuntament, allà on pot actuar, ho està fent de manera decidida. El paper de l’Ajuntament no ha de ser en el marc de les declaracions. El marc de les actuacions és molt més efectiu.

Ada Colau es va pronunciar a favor de la reivindicació dels treballadors de Telefònica. També era un conflicte laboral on l’Ajuntament no hi tenia competències.

Tot el que faci l’Ada Colau, com a Alcaldessa, em semblarà perfecte. Però no tindria sentit que jo anés fent declaracions sobre cadascuna de d’aquestes empreses sense tenir tota la documentació sobre la taula, tenir l’expedient… No em pronunciaré sense tenir tots els elements. A més, l’administració té eines molt més potents que una mera declaració.

A Les Corts, l’anomenat Hotel del Bisbat ha generat rebuig per part de nombrosos veïns, que demanen una consulta popular. Heu considerat la realització d’aquesta consulta?

L’edifici del carrer Remei Galileu no és ni serà un hotel perquè no en té la llicència, i nosaltres hem demostrat que mai mirem cap a un altre costat en aquest sentit, i els veïns ho saben. D’altra banda, aquest tipus de procediment està reglat a través d’una normativa. És a dir, la llicència no és voluntat política. Si compleix els requisits s’ha de donar. Aquesta és una consulta que no tenim la potestat de fer, ja que sortís el que sortís no es podria aplicar, i nosaltres no volem enganyar a la gent. De fet, fer una consulta així seria malversació de fons públics perquè no té possibilitats. És un absurd negar una situació que està reglada.

El lobby del turisme condiciona en la vostra tasca?

No. Si m’estigués condicionant voldria dir que prenc decisions sota la seva amenaça, i no és així. Òbviament, tots els poders econòmics exerceixen una pressió que no podem minimitzar, però han d’utilitzar la normativa i l’espai legal que els proporcionem. No és un camí senzill i està ple de resistències. Airbnb ha inundat de mails el servidor de L’Ajuntament i el meu propi, però això no canvia la meva percepció. Les pressions acostumen a venir a traves dels mitjans i el sistema judicial, però la nostra tasca és fer pedagogia i explicar al sector turístic el per què de les coses. El sector hoteler és més conscient del significat del turisme avui que al 2016.

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *